Actualment el Club Atètic Manresa té l'equip
femení a Primera Divisió Nacional i l'equip
masculí a primera Divisió Catalana.
Recull
Noticies recents 
1r semestre 2005
2n semestre 2005
1r semestre 2006
2n semestre 2006
1r semestre 2007
2n semestre 2007
1r semestre 2008
2n semestre 2008
Abans de començar
amb l'historia de l'Entitat donem un cop d'ull a les webs anteriors
a aquesta que ha tingut el Club.
·
Minorisa.es · 1999 ·
2000 · Nadal 2001
75 anys d'atletisme manresà
El
Club Atlètic Manresa (CAM) és fundat com
entitat independent l'any 1955, i des de la seva fundació
fins ara, ha estat l'únic club local d'atletisme, per
tant tota la història recent de l'Atletisme Manresà
està lligada al CAM.
Però
lògicament, l'atletisme s'introdueix a Manresa molt abans
de que es fundés el CAM. El 21 de març de 1922.
A la plaça del Grup Escolar (Plaça d'Espanya actual)
un grup de joves entusiastes de l'atletisme organitzen el primer
aplec d'atlètica Manresa, en la qual hi participa el
campió d'Espanya de marxa atlètica Albert Charlot.
És
el Centre Excursionista Avant qui organitza aquesta primera
reunió. Després es fan altres demostracions als
camps "Dels Barrets" (avui Pirelli) i "Arenas"
(al carrer Barcelona). El 10 de setembre d'aquest any és
nomenat primer vocal (president) de l'atletisme del C.E. Avant,
n'ngel Planell. Doncs la primera Junta Directiva de l'Avant,
es remunta al febrer de 1923 i la presideix també ngel
Planell.
El
15 d'agost, davant molt públic, el C.E. Avant (Secció
d'Atletisme), organitza la Primera Volta a Manresa a Peu, a
la que surten uns quaranta corredors sent el guanyador i campió
local de fons, el futbolista del Centre d'Esports Manresa, Emilià
Delgado.
Desapareix el C.E. Avant
A causa d'un telegrama
escrit en català, que en Martí España i
d'altres membres del Centre adrecen al general Primo de Rivera,
el mes d'agost de 1924 les autoritats de l'Estat Espanyol clausuren
el local social del C.E. Avant, causa per la qual el 1926 desapareix
definitivament el Centre Excursionista Avant i la Secció
d'Atletisme passa a dependre del Centre Excursionista Comarca
de Bages (fundat el 1905), que dos anys després aquesta
Secció és presidida per en Josep Pla i March.
Al camp de "Flor de Lis" (on hi ha el Centre Hospitalari)
es fan més demostracions, també al camp del Pujolet
i a la veïna població de Sant Vicenç de Castellet.
Aconseguint Manuel Comellas, el 14 de desembre de 1925, al Pujolet,
el primer rècord de Manresa homologat (segons les estadístiques),
en aixecar-se al salt d'alçada a 1,56m. També
fan rècords: Emili Trias, a la perxa (2,83m), Romuald
Falcó, en els 800 metres (2.19.4) i Joaquim Capó,
a la javelina (35,25m). El 19 de juliol de 1928 al "Flor
de Lis" se celebra el primer campionat de Manresa d'atletisme.
En
els anys trenta l'atletisme s'imposa a la Ciutat, després
d'inaugurar un estadi, el 1932, a la Bonavista, d'aconseguir
Emili Trias, 3,35m al salt amb perxa, que és una de les
millors marques de l'Estat Espanyol. A Manresa, s'organitzen
els primers campionats d'atletisme del Bages-Alt Llobregat.
I el juliol de 1936, a l'estadi de Montjuïc de Barcelona,
se celebren els Campionats d'Espanya absoluts, participa Emili
Trias i queda subcampió al salt de perxa en aixecar-se
a 3,20 metres.
Després
de la Guerra Civil Espanyola, Trias torna a participar als Campionats
d'Espanya, que també se celebren a l'estadi de Montjuïc
i queda tercer a la perxa (3,10m). A més són presents:
Ferran Lladó, Manuel Correro, Francesc Cerdan i Josep
Sierra.
El
1941, per primera vegada a Manresa, se celebren els Campionats
de Catalunya de cros. Els dies 30 i 31 d'agost, a l'antic Estadi
de Montjuïc el cardoní del CEM, Josep Planas, al
triple salt (13,66m) i Enric Villaplana, als 10 Kms. marxa (50.07.8)
queden campions d'Espanya. A més a més, Villaplana,
el febrer d'aquest 1943 al mateix Montjuïc, supera els
rècords d'Espanya de 20 i 30 Kms. marxa amb 1h.39.59
i 2h.34.51 respectivament, encara avui són rècords
de Manresa. El 1946, l'atleta de Súria, Josep Coll, que
defensa els colors manresans, queda campió d'Espanya
del F.JJ. als 5000 metres (16.09.2).
Enric Villaplana
El 1948, Enric Villaplana
al Baix Llobregat, per tercer cop consecutiu obté el
títol de campió d'Espanya als 50 Kms. marxa i
és seleccionat pels Jocs Olímpics de Londres amb
la millor marca del món en aquesta distància (4h.30.06).
A Londres, Villaplana només pot aconseguir el novè
lloc degut a una sèrie de circumstàncies adverses.
El
1950, l'equip de la Secció Atlètica del CEM queda
tercer a la "Lliga" i l'd'abril de 1951, s'estrenen
les pistes de l'estadi del Congost en un encontre de "Lliga"
entre els equips B de Manresa i C.N. Barcelona. El 31 d'agost
de 1953, a l'estadi d'Anoeta de Sant Sebastià, Enric
Sanicolàs queda campió d'Espanya absolut al triple
salt (13,72m) i és tercer al salt de llargada.
Club Atlètic Manresa
Com ja he dit, el 1955
neix el Club Atlètic Manresa i s'anomena la primera Junta
Directiva del CAM que és presidida per Joan Lladó.
En el decurs del qual, Joan Busquets és subcampió
d'Espanya júnior al salt d'alçada i participa
al Jocs Mediterranis que se celebren a Barcelona a l'estadi
de Montjuïc.
El
desembre de 1956, pels voltants de l'estadi del Congost se celebra,
per primera vegada, una cursa de noies. El 1958 i 1959, la prova
de cros Manresa-Sant Vicenç, esdevé internacional.
L'1 d'octubre d'aquest 1958 s'inaugura oficialment l'estadi
del Congost amb un encontre que presideix Joan A. Samaranch
(llavors Delegat Nacional d'Esports). El 1962, Josep Perramon,
a Santander queda tercer al campionat d'Espanya de cros en la
categoria júnior i participa al cros de Les Nacions (ara
esdevingut en campionat del món) a Sheffield (Anglaterra).
El 1963, el primer equip del CAM, assoleix la Segona Divisió
Nacional. El 1965, al Congost se celebra el primer Cros Ciutat
de Manresa i es constitueix l'equip femení del CAM.
Joan
Carreras, el 1967, després d'aconseguir el títol
de campió de Catalunya de cros júnior, queda tercer
a l'Estatal i participa al Cros de Les Nacions que se celebra
a la Ciutat anglesa de Barry. El 1969, Josep Oriol Olivé,
en 10.000 metres pista fa una de les millors marques del món
(31.08.6) en la categoria júnior. El novembre de 1970,
reapareix l'actual Butlletí Informatiu del CAM. El 1972,
es reforma l'estadi del Congost, es construeixen les grades
i s'amplia la pista a vuit carrers. Les reformes s'inauguren
el 12 de maig de 1972, en un encontre entre les seleccions de
Catalunya-Madrid, el matx es decanta a favor del catalans, tant
en homes i en dones. Mercè Rosich, guanya la Jean Bouin
de Barcelona en la categoria sènior femení.
El
1973, l'equip femení guanya totes les competicions de
cros on participa, i queda campió de Catalunya. A Madrid
(C.E.) es classifica en quart lloc. L'equip juvenil masculí
queda cinquè als Campionats d'Espanya de clubs. Dolors
Vives, és internacional i a Barcelona queda subcampiona
d'Espanya absoluta als 100 metres. Montserrat Selga, és
campiona d'Espanya júnior al salt de llargada.
El
1975, el Cros Ciutat de Manresa esdevé internacional.
El 1977, Mariano Haro, per segona vegada guanya el cros de Manresa.
El 1978, té lloc la millor edició del cros Ciutat
de Manresa i Miquel Cànovas, és campió
d'Espanya absolut amb la javelina per primera vegada, el 1980
ho torna ser-ho. El 15 de febrer de 1981, al Congost se celebren
els Campionats d'Espanya de cros de clubs. El juliol de 1985,
s'inauguren les pistes sintètiques del Congost amb un
Míting Internacional. Uns dies després se celebren
els Campionats d'Espanya per atletes juvenils i júniors.
La solsonina del CAM, Círia Clotet, assoleix l'or al
disc juvenil. El 1986, els cadets Oriol Tarragó, Dani
Paz i Salvador Amella, omplen tot el podi dels Campionats d'Espanya.
El desembre d'aquest any, s'inaugura el Centre Mèdic.
El
1988, Oriol Tarragó queda campió d'Espanya júnior
al decatló. Llorenç Bonet i Francesc Soler, són
finalistes als absoluts de Vigo. El 1989, Albert Casals, participa
a la prova de 3000 obstacles dels Campionats d'Europa júniors
que se celebren a Verazdin (Iugoslàvia) i queda en quarta
posició.
El
1990, l'equip masculí del CAM assoleix la Primera Divisió
Nacional. El 1991, a la Lliga, les noies són segones
i pugen a Primera Catalana, mentre els nois, són tercers
per quarta vegada a la història. El 1992, els homes són
segons a la Lliga Catalana i cinc Jutges del CAM són
presents als Jocs Olímpics de Barcelona, vuit més
als Jocs Paralímpics. El 10 de juliol de 1993, El Congost
és escenari d'un encontre triangular internacional de
salts entre Espanya-Rússia-Grècia.
El
1994, Meritxell Calduch i Just Sociats, són campions
d'Espanya de cros amb l'equip de Catalunya cadet, individualment
Calduch és quarta. El 1995, al Pavelló del Nou
Congost, se celebra una primera jornada de Miniatletisme. I
el 1996, l'equipo femení puja a la Primera Divisió
Nacional i la manté a la següent temporada. Jaume
Pérez, queda subcampió d'Espanya júnior
a la prova de 200 metres llisos i el 1997, Pérez, queda
campió Estatal promesa als 200 metres indoor.
Això
és un petit resum del que han estat aquests 75 anys d'atletisme
a Manresa, amb escenaris -tal i com he dit- a Manresa als camps
dels Barrets, Flor de Lis, Bonavista, Pujolet i estadi del Congost,
de tot Catalunya, Espanya i Europa.
Doncs
en l'actualitat, el CAM és un club força conegut
per tot l'Estat Espanyol, té prop de 200 practicants
i gairebé 600 associats. Cal dir que l'atletisme a Manresa
és important i conegut, no només pel nombre de
socis i d'atletes, sinó també per la bona afecció
que per aquest esport hi ha a la nostra ciutat.
És un recull de Josep
Mas
